L’octubre de 2025, a la ciutat de Màlaga, ens vam reunir 13 Sindicats de Llogateres per fundar la Confederació de Sindicats de Llogateres.

El problema de l’habitatge és general. Cada territori té unes formes concretes, però la dinàmica és la mateixa arreu. A més, els rendistes s’organitzen en patronals d’àmbit estatal i els seus moviments d’inversió no entenen de fronteres municipals.

Així doncs, amb la Confederació pretenem compartir recursos i campanyes per portar la lluita pel dret a l’habitatge a tots els racons de l’Estat.

Al Congrés de Màlaga vam aprovar una Declaració de Principis i un Programa de Mobilització després d’un debat col·lectiu sobre el model de sindicalisme que volem impulsar per transformar el món des de la base.

Pots llegir la declaració aquí.

Menys d’un any després, la Confederació de Sindicats de Llogateres ja està formada per 20 sindicats territorials que apleguen centenars de militants i més de deu mil afiliades.

Entre finals de març i finals d’abril va estar en vigor una pròrroga de dos anys dels contractes de lloguer.

La crònica de la premsa oficial va ser que «l’ala més progressista del govern» es va plantar i va imposar la pròrroga dels lloguers. Tot i que això no és mentida, també és cert que la pròrroga dels lloguers és una mesura que els Sindicats de Llogateres defensem des de la pandèmia de la Covid i també durant l’elaboració de la Llei d’Habitatge. La pròrroga dels lloguers no existiria si no hagués existit la desobediència de milers de llogateres durant una dècada amb la campanya Ens Quedem i la nostra lluita pel contracte de lloguer indefinit.

Les pròrrogues són pedaços, cal tenir-ho clar, però també són una oportunitat per estendre la campanya Ens Quedem i organitzar una resposta col·lectiva contra els rendistes, que esperen asseguts que s’acabi el contracte per continuar fent-nos la vida impossible.

Així doncs, els Sindicats de Llogateres no vam dubtar ni un instant. Un cop el Consell de Ministres va aprovar la pròrroga, conjuntament amb altres col·lectius, ens vam encarregar que s’apliqués. A través de desenes d’assemblees presencials arreu del territori i del nostre web de pròrrogues vam donar cobertura a, com a mínim, 15.000 llogateres.

L’acte més gran de desobediència i d’organització sindical que podem dur a terme les llogateres per nosaltres mateixes és deixar de pagar de manera coordinada. Això és una vaga de lloguers. Les llogateres d’un mateix propietari s’organitzen, acorden unes reivindicacions i preparen una vaga per doblegar l’empresa.

Aquest any 2026 s’ha guanyat la primera vaga de lloguers total. A Catalunya, 116 famílies han retingut més de 600.000 euros en lloguers i han obligat La Caixa (el segon propietari més gran de l’Estat) a traspassar a la Generalitat 2.000 habitatges de protecció oficial que pretenia privatitzar.

Poc després, els jutjats han donat la raó a les llogateres en vaga parcial contra Nestar (el tercer propietari més gran de l’Estat) i han obligat l’empresa a retornar els imports dels assegurances d’impagament. La vaga contra Nestar va ser la primera que es va convocar després de les mobilitzacions de la tardor de 2024.

I així es va arribar a l’abril de 2026, moment en què va arrencar la tercera campanya de vaga de lloguers. Aquesta vegada contra l’empresa d’intermediació Alquiler Seguro. De moment ja hem trucat a més de 2.000 portes per donar a conèixer la iniciativa i sumar-hi les llogateres. Recuperarem els diners estafats per l’empresa i reduirem a la meitat el cost d’accedir a un habitatge de lloguer.

L’especulació ha convertit l’habitatge en un autèntic infern.
Et deixes més de la meitat del sou pagant el lloguer. Busques pis i només trobes zulos per mil euros. I, encara que tinguis un pis, et trenca el cor veure les teves filles sense possibilitat d’emancipar-se.
Ens expulsen de casa nostra perquè poden. Perquè és legal enriquir-se amb un dret bàsic.

Així, els pisos es concentren en poques mans i la desigualtat es dispara. Mentrestant, l’extrema dreta culpa les persones migrants del problema.
Però nosaltres ho tenim clar: rendistes culpables, governs responsables.
L’habitatge ens costa la vida.
És un problema de tota la societat, no només de les llogateres.
Puja el preu de l’habitatge, puja la cistella de la compra, puja la benzina. I els salaris i les pensions s’allunyen cada cop més dels preus.
Som cada vegada més pobres mentre una minoria s’enriqueix a costa nostra.

No podem normalitzar aquesta situació ni tolerar continuar així. L’esclavitud, la submissió de les dones i el treball infantil també van ser legals, però, quan ens organitzem, podem canviar les regles del joc.

Sota aquesta crida, 35 ciutats d’arreu de l’Estat es van mobilitzar aquesta primavera. Desenes de milers de persones vam tornar a omplir els carrers en defensa de la lluita pel dret a l’habitatge.

El cap de setmana del 12, 13 i 14 de juny, els Sindicats de Llogateres ens vam tornar a trobar. Aquesta vegada, la ciutat amfitriona va ser València.

A les Trobades anuals, la Confederació de Sindicats de Llogateres ens reunim per formar-nos i debatre les pròximes campanyes que durem a terme.

Enguany ens hem format en vagues de lloguers i en la repressió contra els moviments socials. També hem debatut sobre un sindicalisme interseccional, sobre com impulsar la lluita llogatera a escala internacional i sobre com recuperar l’habitatge buit.

Finalment, vam dedicar un espai de tres hores a començar a elaborar el Full de Ruta per al curs vinent. El debat es va centrar en les possibilitats d’organitzar una Vaga General contra els responsables del problema de l’habitatge que patim i, en general, contra l’encariment de la vida que ens ofega.

Com recull la crònica que van escriure dues companyes:

Per a nosaltres era la primera vegada. Vam arribar a València sense saber molt bé què esperar d’una trobada així, i el que ens vam trobar va ser una sala plena de gent amb molta energia i les mateixes ganes de materialitzar-la en un full de ruta per aturar els peus al rendisme salvatge que ataca totes les nostres comunitats. No va caldre molt més per entendre que allò no era només una reunió. Era la prova que la Confederació no és una suma de casos aïllats al llarg del territori, sinó tot un moviment de poder llogater.

Si vols llegir una crònica completa de la trobada ho pots fer aquí.

El juny vam iniciar la campanya per desbloquejar la nostra proposta de reforma de la LAU per combatre el frau dels contractes d’alloguer de temporada i d’habitacions.

Poc després, a principis de juliol, el govern va anunciar un nou Reial Decret d’habitatge, davant el qual nosaltres vam respondre amb la presentació d’un decret llogater.

Finalment, l’aprovació del Reial Decret s’ha ajornat al mes de setembre. Per ara hem aconseguit que en la proposta s’inclogui la nostra reforma de la LAU, com també que es recuperin les pròrrogues i es recuperin mesures per paralitzar els desnonaments. Aquests són els aspectes positius del Reial Decret i les raons per les quals val la pena batallar-lo.

Però encara queda bastant partida per jugar:

* Ens oposem a que s’aprofiti la greu crisi d’habitatge per reformar la Llei del Sòl i obrir les portes als infractors urbanístics per a una nova pilotada immobiliària. No als regals a rendistes i especuladors.

* Les pròrrogues d’lloguer han de cobrir els contractes en tàcita reconducció. La tàcita reconducció és la situació en què ens trobem quan s’extingeix el contracte de lloguer i la seva pròrroga legal i el propietari no extingeix el lloguer. En aquest cas, el contracte es renova mes a mes i els nostres drets queden regulats pel Codi Civil del segle XIX. És una situació de màxima precarietat.

* Les mesures per a la paralització de desnonaments de persones vulnerables han de ser efectives. En aquest sentit, encara queda marge per millorar la proposta.

* El preu dels lloguers en vigor s’ha de congelar per evitar la pujada constant del preu a causa de la inflació. Ciutats com Nova York ho han fet i aquí és completament possible fer-ho també.

Al setembre no defallirem.